Ja ho diu el refrany: Al juny la falç al puny. Arribades les primeres calors, quan les espigues comencen a daurar-se és el temps de la sega. Es tracta d'una operació que cal dur a terme com més aviat millor, no fos cas que una pedregada o una tempesta fes perdre la collita de l'any. Una vegada sembrat el gra a la tardor i ben llaurat el terreny, arriba el temps de la recol·lecció. Antigament es treballava de sol a sol i en colles, gairebé sempre tota la família, que s'enduien el bò i millor dels seus menjars per passar tot el dia al tros i no cal dir-ho, es vestien especialment per a l'ocasió.
DE BON MATÍ DE CAMÍ CAP A L’ERA:
Els pagesos i les pageses s’aixecaven de bon matí, de dues a tres de la matinada, quan encara era fosc, i un cop ben esmorzats, amb el traguet d’aiguardent corresponent, agafaven el carro amb la dalla al coll, els vencills sota el braç i el selló penjant a l’altre. Al despuntar el dia ja s’era al tros i llavors és quan començava la feina de debò.
PREPARAR LES EINES:
El segar es feia amb la dalla i molt temps abans, amb el volant i la falç. La dalla s’usava fent servir totes dues mans, el seu maneig era pesat i s’agafava a l’esquena. Calia mantenir-la ben afilada, com una navalla, cosa que aconseguien picant-la sovint i passant-hi la pedra d’esmolar, que es duia en un pot d’aigua penjat a la cintura.